El país escondido

Maggie és una nena tímida, que després que la seva mare l´abandonés quan era un bebé, viu amb el seu avi. Però últimament l´avi ja no està gaire bé, pateix demència senil i les assistentes del servei social, que coneixen aquesta situació, els podrien separar.

Aleshores Maggie pensa que el millor seria que trobessin a la seva mare, perquè això no passi, Al trobar una paperina de droga, anirà per les zones de Bilbao que en venen, per veure si algú coneixia a la seva mare.

En aquesta aventura, no estarà sola, a part de l´avi, també tindrà l´ajuda d´un nen que és veí seu i del fantasma que viu a la paret i a més, compta amb el poder que creu que tenen els seus rotuladors, on el que ella dibuixa es fa realitat.

"El país escondido" de MARTÍN ABRISKETA, és un conte que ens fa conèixer una època i una realitat del Bilbao dels anys vuitanta, coneguda com els anys del plom, on les drogues i els atemptats, era el més normal del dia a dia, però que queda minimitzat per la visió que té Maggie de la vida que l´envolta, creant-se un món paral·lel ple de fantasia i imaginació, que la fa seguir endavant, enfrontant-se al que realment li ha tocat viure.

Així la novel·la de MARTÍN ABRISKETA, és una combinació entre la duresa d´aquells temps i la mirada tendra i innocent de la seva protagonista.


                                    El país escondido, MARTÍN ABRISKETA
                                    Planeta
                                    Valoració: 9

Pan de limón con semillas de amapola

En aquesta entranyable novel·la, CRISTINA CAMPOS, ens dóna a conèixer la història d´Anna i Marina, dues germanes separades durant anys.

Les seves vides són molt diferents, així com Anna, mai s´ha mogut de Mallorca, ocupant-se de la seva filla i el seu marit, Marina va marxar de ben joveneta a estudiar medicina a l´estranger i ja no va tornar, ja que després va anar viatjant pel món cooperant amb una ONG, fins a establir-se a Àfrica i allà es troba quan rep la notícia que ha heretat  un forn conjuntament amb la seva germana.

Després de catorze anys es tornen a trobar. En un principi la idea es vendre el forn, però encuriosides comencen a investigar el perquè i qui els ha deixat aquesta herència.

Feia molt temps que tenia ganes de llegir aquesta "Pan de limón con semillas de amapola", de la que sempre tothom m´havia parlat tant bé i la veritat és que m´ha encantat. M´he trobat amb una obra tendra i amb un estil senzill que ens va explicant la història de les dues protagonistes que aniran recuperant el temps perdut, curant antigues ferides i creant nous moments entre elles.

Molt recomanable.


Pan de limón con semillas de amapola, CRISTINA CAMPOS
Booket
Valoració: 10

El bosque sabe tu nombre

Basondo, finals dels anys vint del segle passat.

La família Zuloaga, a part de ser la més prestigiosa de la zona i posseïr la mina de ferro, que dóna treball a tot el poble, també porta la càrrega d´una maledicció que afectarà a les dues filles bessones del marqués de Zuloaga, Alma i Estrella.

Totes les dones de la nissaga, neixen amb el do de poder fer màgia, que els hi és transmés generació rera generació, però en el seu cas, aquest no els salvarà de que una d´elles mori abans de cumplir 15 anys. 

Així, de la mà de la supervivent, coneixerem la seva història, durant els anys i com farà l´impossible per a aconseguir el que sigui necessari per a defensar el que és seu, costi el que costi.

ALAITZ LECEAGA, amb aquesta "El bosque sabe tu nombre", ens portarà a recòrrer un llarg camí des de Basondo fins a altres llocs del món, on la nostra protagonista, es veurà obligada a utilitzar el seu do per fer prevaler el llegat que li ha vingut imposat, encara que hagi de fer l´impensable per fer-ho. 

És una novel·la molt ben ambientada, on trobem uns personatges molt ben elaborats, que segueixen una trama molt ben creada, que conté elements d´intriga, acció, juntament amb alguns de fantasia, que creen un dinamisme a l´obra, que fan més atraient la història de la família Zuloaga.


                            El bosque sabe tu nombre, ALAITZ LECEAGA
                            Ediciones B
                            Valoració: 10

Nosaltres dos

"Nosaltres dos", és la història que tenen en comú els nostres protagonistes: la Laura i el Kim.

XAVIER BOSCH, ens explica, com sempre,  amb les seves bones paraules, la duració d´aquesta relació que comença a la universitat i va seguint mentres ells es van fent grans i passant per la vida, de vegades separats, però sempre units pel vincle tant fort com és l´amistat, sabent que si un necessita de l´altre allà estarà pel que sigui, sense fer preguntes, només caldrà posar-se en contacte i estaran l´un per l´altre i com passa amb els bons amics, semblarà que no hagin passat anys sense veure´s, si no que hagués estat ahir.

És una història senzilla, podria ser la de qualsevol de nosaltres, per què segur que també teniu un amic o amiga com el que descriu XAVIER BOSCH, en la seva obra.
El que potser canvia és el final, però això ja ho deixo en l´aire, per no descobrir-lo.
Si teniu ganes de llegir un bon llibre amb una història que us tocarà de prop, sense complicacions i a la vegada tendra, heu de llegir-la.


                                               Nosaltres dos, XAVIER BOSCH
                                               Columna
                                               Valoració: 10

El penúltimo sueño

Quan la policia entra a casa de Joan Dolgut, es troben al mateix, abraçat a una dona, vestits ambdós de nuvis, morts al terra de la cuina. 

Per saber qué ha passat, avisen als respectius fills, però quan arriben al domicili,ells  tampoc saben com els seus pares han acabat així.

Començarà una investigació tant policial com per part dels fills, per treure l´entrellat d´aquesta mort inexplicable.

Així coneixerem la història d´amor entre Joan Dolgut i Soledad Urdaneta, que va començar, quan ells eren uns adolescents.

Feia molt temps que tenia pendent llegir aquesta obra, i la veritat és que m´ha agradat moltíssim. 

És una novel·la molt especial, màgica inclús, on vas descobrint la meravellosa història d´amor entre dues persones que pels dictats de l´època i les normes socials, no haurien d´haver-se enamorat, però com sabem tots, a vegades no pots triar de qui t´enamores.

ÁNGELA BECERRA, descriu amb molta tendresa aquesta particular història, plena de música i d´amor que sobreviurà, malgrat els entrebancs i els anys que van passant.

                                 El penúltimo sueño, ÁNGELA BECERRA
                                 Booket
                                 Valoració: 9

El gato que curaba corazones

RACHEL WELLS, en la seva primera novel·la, "El gato que curaba corazones", ens presenta una obra tendra i entranyable que té com a protagonista, el gatet Alfie.

I serà ell en primera persona, el que ens anirà explicant la seva història.

Quan la seva mestressa, Margaret, mor, Alfie sent com la filla i el gendre volen portar-lo a la protectora, ja que ells no poden ocupar- se´n. Com que la idea no l´atrau gens, se´n va de la casa i passa a convertir-se en un gat de carrer, passant unes quantes penúries.
 
Però coneixerà a Tiger, que es convertirà en la seva millor amiga i que l´ensenyarà a caçar i l´aconsellarà que es faci gatet de portal. Tria el carrer Edgar Road i es proposa tenir més d´una llar, per què no li torni a passar el que li va succeïr amb la mort de Margaret.

Així serà ell el que trï als seus amos. Començarà amb Claire, que quan la coneix està molt trista. Després amb Jonathan, que al principi quan el veu no en vol saber res i també un parell de famílies que viuen en cases contingües.

Alfie veu que tots ells necessiten una mica de felicitat i ell anirà fent cosetes per què aquests la aconsegueixin i poc a poc els anirà canviant la seva vida gris, per una de millor.

Dir que m´ha encantat aquest llibre es quedar-se curt. És una novel·la que t´omple de felicitat i que et fa adonar-te que amb una mica d´ajuda i recolzament tot és millor. Lo curiós és que tot això ho provoca Alfie amb les seves petites accions que ajuden a que les persones que ell ha triat visquin millor i sense complicacions.

Altament recomenable.


           El gato que curaba corazones, "Alfie the doorstep cat" ,
                                                                    RACHEL WELLS
           Duomo
           Valoració: 10

Si no puc volar

“Si no puc volar”, ens presenta a Ànnia, una dona rondant els quaranta que veu com la seva vida es desmorona. S´acaba de divorciar pels seus problemes d´infertilitat, que han fet que la relació amb la seva parella s´hagi espatllat. Encara que té una carrera de periodisme, va haver de deixar la feina per la depresió que va agafar al no poder tenir fills i ara fa de passejadora de gossos. Al no poder pagar el pis, se n´ha anat a viure amb el seu avi, l´únic home amb el que està a gust. Però sembla que totes aquestes negatives que omplen la seva vida, s´alleugen una mica, gràcies a que el seu millor amic Max, ha vingut uns dies de visita, ja que ara està vivint a Londres.

ESTEL SOLÉ, amb aquesta primera novel·la aconsegueix una història senzilla, fresca, que t´arrenca més d´un somriure. Amb uns personatges molt creïbles construeix una trama molt realista, on la nostra protagonista Ànnia anirà passant per diversos estats anímics fins a arribar a aconseguir que els seus somnis o el que més desitja es faci realitat. És una novel·la molt optimista que et fa creure en les segones oportunitats i que si t´ho creus res t´ha d´impedir volar per a aconseguir allò que més vols.

                                                    Si no puc volar, ESTER SOLÉ

                                                    Rosa dels vents

                                                    Valoració: 8

El ruiseñor

Kristin Hannah, ha escrit una esplèndida novel·la, ambientada a la segona guerra mundial durant  l´ocupació nazi a França.

Les protagonistes són dues germanes:

Vianne, casada i amb una filla, Sophie, que veu marxar al seu home a la guerra i es queda tota sola per fer front a aquesta imposada situació. 

L´altra és Isabelle, més jove i rebel que Vianne, que després de ser expulsada de l´internat on estava, va a viure amb ella. Sembla que així podran recuperar el temps perdut com a germanes, però quan se´ls instal·la un soldat nazi a casa, la rebeldia d´Isabelle i el no poder suportar compartir llar amb l´enemic, farà que decideixi marxar, per a no posar en perill a Vianne i a Sophie i a ella mateixa. 

Isabelle vol fer alguna cosa pel seu país, en comptes d´acceptar que els alemanys els hi prenguin tot i a sobre haver de posar bona cara, així és que s´unirà a la resistència.

Llegint “El ruiseñor”, veurem com la realitat de la guerra i com la gent intentava sobreviure a aquesta i com els hi canvia i afecta la seva vida. Tots, els hi agradi o no formaran part de la mateixa guerra i experimentaran la crueltat que aquesta comporta i tard o d´hora trobaran la manera de fer-li front.

KRISTIN HANNAH, ha aconseguit escriure una obra plena d´intriga i molt humana, que ens farà emocionar i on veurem les penúries que la gent passava durant l´ocupació. 

N´hi havia com Vianne, que d´un bon principi, acceptava el que se´ls imposava sense donar problemes, pensant només en el benestar dels fills, però que voldrien fer més i d´altres com Isabelle, que aniran més enllà i intentaran aconseguir una vida millor o almenys no deixar sotmetre´s tan fàcilment. 

                                                                       El ruiseñor, 

                                                                    "The nightingale",

                                                                    KRISTIN HANNAH

                                                                       Suma

                                                                      Valoració: 10

Tierra de brumas

Quan Valentina es queda òrfena, al morir la seva mare, es enviada amb la seva àvia, Bruna, a la que només coneix pel que li han explicat d´ella. Així haurà d´abandonar la seva estimada La Habana per anar a Galícia, un nou pais on no coneix a ningú.

Però poc a poc, ho farà a través de la seva àvia, que li anirà  parlant dels seus avantpassats, explicant-li les seves històries, però sobretot li explicarà la seva, de com va passar de ser una nena pobre a la marquesa en la que s´ha convertit.

La veritat és que m´esperava més de la novel·la, “Tierra de brumas”, de l´autora, CRISTINA LÓPEZ BARRIO, ja que al llegir la contraportada, pensava que descobriria un món de fantasia amb “meigas” i demés éssers, però no ha estat així. M´he trobat una obra molt ben escrita, que ens parla de dues famílies que han anat convivint entre passió i poder.

I per conèixer els personatges que les formaven,  l´autora ens va parlant d´ells,  a través de les seves vivències, endinsant-nos en les seves històries, però fins que no ha arribat al relat de Bruna, m´ha costat una mica, entrar dins de l´obra.

                            Tierra de brumas, CRISTINA LÓPEZ BARRIO

                            Plaza&Janés

                            Valoració: 6

Misión olvido

I de nou em torno a retrobar gratament amb MARÍA DUEÑAS, amb la seva segona novel·la, que encara que no té la màgia d´aquella esplèndida “El tiempo entre costuras”, em serveix per a reafirmar-me amb la opinió que estem davant d´una gran escriptora. La veritat és que és un plaer poder llegir un llibre i saber que estarà ben escrit, la història et podrà agradar més o menys, però la qualitat del contingut hi farà molt.

Així aquesta “Misión olvido”, comença amb un argument base, on la seva protagonista, Blanca, fuig d´un present que l´està ofegant, quan el seu marit l´abandona per una dona més jove i la gota que rebassa el seu got és saber que en breu tindran un fill junts, aleshores decideix trencar amb tot el que l´envolta i marxar un temps abandonant la seva ciutat, la seva rutina i els seus fills. S´endinsa en una nova aventura que espera sigui reparadora i marxa com a professora visitant a la universitat de Santa Cecília a Califòrnia. 

Allà es trobarà amb una feina molt per sota de les seves possibilitats, però que en els moments que està vivint és el que ella necessita. Temps per pensar en el que ha deixat enrere i triar com enfrontar-se a tot això.

L´interessant d´aquesta obra és com l´autora introdueix dues noves històries a la primera i com va entrelleçant-les totes, fins a transformar-les de nou en una de sola.

El meu consell és que no caigueu en l´error de comparar aquesta “Misión olvido” amb l´anterior “El tiempo entre costuras” i gaudiu de la ploma de MARÍA DUEÑAS. 

                                                 Misión olvido, MARÍA DUEÑAS

                                                 Temas de hoy

                                                 Valoració: 9