Després del segrestament de les seves filles i trobar el cos cremat d´una
d´elles, Lucie decideix deixar el cos de policia i abandona a Sharko.
Aquest per la seva part, torna a la comissaria 36 i ara l´ocupa l´assassinat
d´una jove investigadora. Seguint els pasos de la noia morta, el portaran fins
l´home que va segrestar i matar la filla de Lucie, el qual s´ha suicidat a la
cel·la que ocupava a la presó.
El destí farà que Lucie i Frank es tornin a trobar i seguint noves pistes
del cas de Sharko, trobaran el cos d´un genetista mutilat i torturat fins la
mort.
Així, tornaran a treballar junts un altre cop, tot i que Lucie ho farà de manera
extraoficial, ja que vol arribar fins al final, per poder deixar enrera el dol
i el dolor.
A aquesta segona novel·la de FRANK THILLIEZ, “Gataca”, l´autor ens torna a endinsar
en el món de la violència en estat pur, aquest cop combinant-la amb la manipulació
genètica, a través de la qual, es poden
arribar a crear individus molt violents
i cruels. No ho seran des d´un bon principi, el gen "violent”, quedarà latent
fins que arribarà un dia que els transformarà en monstres.
Un cop més, la lectura de l´obra de THILLIEZ, m´ha atrapat des del
principi, potser aquesta segona novel·la, ho ha fet més que la primera, “La síndrome E”,
i a l´igual que aquella ens trobem amb una història diferent, original i molt
creativa dins del genère de novel·la negra. També ajuda al bon desenvolupament
de la història que els seus protagonistes: Lucie
i Sharko, estan molt ben definits i ja ens els hem fet ben nostres.
Gataca, "Gataca", FRANCK THILLIEZ
Columna
Valoració: 9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada