Raquel accepta
una plaça de professora de literatura, a l´institut de Novariz, el poble del
seu marit.
Quan arriba
se n´assabenta que la seva predecessora ha mort, tot indica que s´ha suicidat,
però no està gens clar.
El primer dia troba una nota que posa “ i tu
quan tardaràs a morir?”, això fa que comenci a sospitar que potser, Elvira, va patir algun tipus d´assetjament, que va fer que entrés en una depressió i
que la única sortida que va trobar va ser suicidar-se.
Començarà a
obsesionar-se amb ella i iniciarà una investigació pel seu compte, alentada per
l´ex de la morta, que la portarà a descobrir tot un entrellat de fets que cada
cop faran que dubti més del possible suicidi d´Elvira i que indicaran que
potser va ser assassinada.
CARLOS
MONTERO, en aquesta “El desorden que dejas”, escriu una esplèndida obra, que en
un principi, comença tractant el tema de l´assetjament, però ràpidament, la trama deriva cap a una novel·la d´intriga trepidant, on ningú es salvarà
de patir l´escrutini a la recerca de la veritat.
Jugant amb el sentiment de
culpa, demostrarà que ningú és tant innocent, com en un principi semblava. I ni el
bó és tant bó, ni el dolent és tant dolent.
La veritat
és que m´he endut una grata sorpresa llegint aquesta novel·la i ha fet que
conegui un autor que fins ara no coneixia i que cal tenir molt en compte.
El desorden que dejas, CARLOS MONTERO
Espasa
Valoració: 10
