Si no puc volar

“Si no puc volar”, ens presenta a Ànnia, una dona rondant els quaranta que veu com la seva vida es desmorona. S´acaba de divorciar pels seus problemes d´infertilitat, que han fet que la relació amb la seva parella s´hagi espatllat. Encara que té una carrera de periodisme, va haver de deixar la feina per la depresió que va agafar al no poder tenir fills i ara fa de passejadora de gossos. Al no poder pagar el pis, se n´ha anat a viure amb el seu avi, l´únic home amb el que està a gust. Però sembla que totes aquestes negatives que omplen la seva vida, s´alleugen una mica, gràcies a que el seu millor amic Max, ha vingut uns dies de visita, ja que ara està vivint a Londres.

ESTEL SOLÉ, amb aquesta primera novel·la aconsegueix una història senzilla, fresca, que t´arrenca més d´un somriure. Amb uns personatges molt creïbles construeix una trama molt realista, on la nostra protagonista Ànnia anirà passant per diversos estats anímics fins a arribar a aconseguir que els seus somnis o el que més desitja es faci realitat. És una novel·la molt optimista que et fa creure en les segones oportunitats i que si t´ho creus res t´ha d´impedir volar per a aconseguir allò que més vols.

                                                    Si no puc volar, ESTER SOLÉ

                                                    Rosa dels vents

                                                    Valoració: 8

Hola, ¿te acuerdas de mí?

A “Hola, ¿te acuerdas de mí?”, l´autora MEGAN MAXWELL, es serveix de la història real de la seva mare, per escriure una nova novel·la, plena d´emoció, sentiments i com sempre amb els seus particulars tocs d´humor.

Ens trobem amb dues històries , que s´assemblen bastant. Per una banda, la de Carmen, que seria la vida de la seva mare, que comença quan de joveneta marxa cap a Nüremberg, per provar sort en aconseguir una vida millor, ja que a aquella época, la vida a Espanya era molt precària. Així marxa amb la seva germana Loli, cap a Alemanya, on trobarà feina i a l´amor de la seva vida, un capità marine del Estats Units. 

Per l´altre costat coneixerem també la història d´Alana, filla de Carmen, periodista que ha de viatjar a NY, per feina i on també trobarà en Joel, que coses del destí també és marine, i que es convertirá en algú més que especial per omplir la seva vida, però entre les seves experiències personals i el que la seva mare li ha explicat de la seva relació amb el seu pare, sent com que no es pot acabar de deixar a anar i es bastant reticent, per a disfrutar d´aquest moment i d´aquest home tant especial.

Saber que aquesta novel·la estava basada en la vida real de la mare de l´autora, em va fer tenir moltes ganes de llegir-la i la veritat és que m´ha agradat moltíssim. Com sempre MEGAN MAXWELL, ens torna a emocionar amb aquesta obra que combina les dues històries de les nostres protagonistes, primer paral·lelament per acabar unint-les en una de sola.

En paraules textuals de la mateixa autora, va voler reescriure la història de la relació entre els seus pares, però en aquesta “Hola, ¿te acuerdas de mí?", va voler cambiar com acaba,per poder donar-li a la seva mare un final feliç, que pel que sembla malauradament, no va poder tenir en la vida real. 

No m´estranya que a la mare de l´autora li agradés tant aquesta novel·la, ja que MEGAN MAXWELL, ha escrit una gran obra, on malgrat tot, sempre triomfa l´amor. 

                        Hola, ¿te acuerdas de mí?, MEGAN MAXWELL

                        Esencia

                        Valoració: 10

Mi isla

Maggie fa un temps que va fugir a la illa, aprofitant que hereta la casa de la seva àvia, decideix convertir-la en un hostal, on té cura del seu hortet i dels seus hostes. Porta una vida tranquil·la, sense estrés i allà pot oblidar-se de la seva vida passada i començar de nou.

La seva millor amiga és una iaia del poble, Mercedes, a on va a aprendre a cosir, berenar i a xerrar de les seves vides. 

No necessita cap home, està perfectament bé sola, fins que un dia apareix Alejandro i li trastoca la seva pau interior. 

També ve fugint, ell d´una mala relació, busca pau i no pensar en res, relaxar-se. 

Des d´un primer moment connecten i encara que ella no busca tenir una relació, començaran un tonteig, que als dos els hi anirà molt bé. 

Quan Alejandro se´n va, Maggie, pensa que ja no tornarà a saber res més d´ell. Però el que han començat es converteix en algo més que un rotllet d´estiu.

De nou, ELÍSABET BENAVENT, amb el seu estil tan fresc i natural, m´ha tornat a tenir enganxada al seu últim llibre, “Mi isla”.

Aquest cop només en una sola entrega, ja que ens té acostumades a que ho allargui en més d´un llibre, ens explica la historia entre Maggie i Alejandro. Podria ser una historia d´amor més, però aborda temes més profunds que fan que com sempre les seves novel·les siguin molt realistes, que et fan creure en les segones oportunitats i que el que et marques com a objectius i metes personals puguin aconseguir-se.

                                                    Mi isla, ELÍSABET BENAVENT

                                                    Suma

                                                    Valoració: 9

Bruma azul

Lean porta dins seu una gran càrrega, degut a les penúries que va passar quan tan sols era un nen a mans de la seva madrasta. Per poder sobreviure als maltractaments, fuig d´Escòcia, el seu país natal i se´n va a Sevilla, a viure amb el seu oncle.

Però quan a Escòcia estalla una guerra civil, el seu oncle Lachlan, el fa avisar per què torni a ajudar al seu clan contra els Campbell.

Lean, torna encara que no es sent part d´aquest món que va haver de deixar enrere, només el mou l´afany de venjança, per poder treure´s de sobre tots els mals records i mals moments que va pasar de petit, que cada nit reviu en forma de malsons.

Però el destí li té preparada una altra prova, ja que li farà escollir entre dues dones que l´acompanyaran durant l´estada a Escòcia.

Qui guanyarà la batalla interna que Lean manté amb si mateix? La venjança o l´amor?

LOLA P. NIEVA, aquest cop ens acosta a l´Escòcia de mitjans del SXVII, per portar-nos una dramática i dura història, que ens anirà explicant el mateix protagonista, revivint els horrors que va haver de patir per part dels que en teoria haurien d´haver-lo cuidat i estimat, però en el seu lloc per culpa dels seus cruels actes el van convertir en una persona atormentada i que no es creu mereixedor d´amor, però Ayleen i Cora li faran veure que això no és cert.

                                                      Bruma azul, LOLA P. NIEVA 

                                                      Esencia

                                                      Valoració: 8

El silencio de la ciudad blanca

Fa uns anys, uns terribles crims van commocionar la ciutat de Gasteiz. Quan queden pocs dies perquè el suposat autor d´aquests surti de la presó, on s´hi ha passat 20 anys, sembla que aquests es tornen a repetir. S´iniciarà una investigació per saber si els crims que s´estan cometent ara, són obra d´un que els copia o és el mateix criminal que des de la presó dóna ordres per què algú els cometi.

L´inspector Unai López de Ayala, juntament amb la seva companya Estíbaliz i la nova subcomissaria seran els encarregats de resoldre el cas. Però aquesta investigació cada cop es farà més dura i personal, ja que hi ha una gran càrrega emocional que enfrontarà a l´equip que la dur a terme.

Interessant i adictiva novel·la aquesta “El silencio de la ciudad blanca”, escrita per EVA Gª SÁENZ DE URTURI, on a l´igual que va fer DOLORES REDONDO, barreja la novel·la negra amb la mitologia i les llegendes del Pais Basc.

És una obra que et manté en suspens, fent les teves pròpies conjetures de qui pot ser l´assassí i per què està cometent aquests crims utilitzant elements rituals i propers a la història mitológica del lloc. 

M´agrada veure com cada vegada són més les autores que s´atreveixen a escriure novel·la negra  i que aconsegueixen fer-se amb un merescut lloc dins d´aquest génere.

                                                 El silencio de la ciudad blanca,

                                                       EVA Gª SÁENZ DE URTURI

                                                 Planeta

                                                 Valoració: 10