21 de novembre 2015

No apagues la luz



Sempre és interessant descobrir nous autors, però si són com BERNARD MINIER, és una gran troballa.

Seguint la línea del també brillant, PIERRE LEMAITRE, aquest altre autor francès, ens endinsa en una esplèndida i espectacular obra on ens enfonsarem dins un thriller psicològic que no ens deixarà indiferents.

Christine porta una vida on tot ho té de cara, una feina que li agrada, una parella estable, però tot el seu món començarà a desmoronar-se quan la vigília de nadal rep una misteriosa carta a la seva bústia. Al llegir-la en queda molt impresionada, sembla que algú es vol suicidar i li demana ajuda. Abans d´anar a la policia, va porta per porta, ensenyant la missiva als seus veïns, per si ha estat un error que ella hagi rebut aquesta carta, però ningú en sap res. A partir d´aquell moment començaran a assetjar-la psicològicament, fent que la vida que fins ara tenia es convertexi en un malson, ningú la creu, ni el seu promés, ni la policia, que inclús sospita d´ella.
Així es trobarà confosa i amb por, per enfrontar-se tota sola amb el que li està passant, sense saber perquè realment li ha tocat a ella viure aquesta situació, ni qui n´és l´autor.

Paral·lelament coneixerem a Servaz, policia que ara està de baixa temporal, però que quan rep una clau d´una habitació on una famosa artista, es va suicidar, repren la investigació del seu cas, que ja s´havia donat per tancat.

Els camins de Christine i Servaz es trobaran, ja que ambdós casos tenen similuts. Descobriran qui està darrera de tot això? I qué el mou a actuar com ho està fent?

Dir que he devorat aquest llibre, es queda curt. Pels amants de la novel·la negra, ens trobem davant d´una genial obra, amb uns girs inesperats que ens fa estar atents a la història, especulant qui pot ser l´autor macabre que està darrera de tot.

BERNARD MINIER, és un gran autor al que hem de tenir molt en compte dins del gènere de la novel·la negra.  

                           No apagues la luz, "N´éteins pas la lumière", 
                                                                  BERNARD MINIER
                           Salamandra
                           Valoració: 10

15 de novembre 2015

Puerto escondido



Quan Oliver, hereta una casa colonial a Suances, Cantabria, decideix deixar la seva Anglaterra natal, amb la intenció que Villa Marina es converteixi en un hotel. En ple procés de remodelació, els obrers troben emparedat, el cadáver d´un bebé. La secció d´investigació de la guardia civil, recolçats per l´equip forense, es farà càrrec de la investigació amb la col·laboració del mateix Oliver. Però aquest no será l´únic mort que trobaran, pocs dies després trobaran nous cadàvers. Tindran relació o són merament coincidència?

Amb una història sòlida i uns personatges molt ben el·laborats, trobarem un relat ple d´intriga de la mà de l´autora gallega MARÍA ORUÑA, on combinarà el relat en la època actual amb un diari que ens donarà a conèixer fets ocorreguts anys enrere i que ens ajudaran a la resolució del cas.

Així descobrirem secrets amagats i com el poder del mal sempre acaba per sortir, encara que tardi temps a fer-ho.

                                             Puerto escondido, MARÍA ORUÑA
                                             Destino
                                             Valoració: 9

05 de novembre 2015

La tristeza del samurái



Després de llegir-me, fa un temps, la última novel·la de VÍCTOR DEL ÁRBOL, “Un millón de gotas”, amb la que vaig descobrir aquest  autor, sempre m´havien quedat ganes de llegir més obres seves. Així és que he continuat amb la segona que va escriure, “La tristeza del samurái” i tal com l´altra, he quedat gratament satisfeta amb la seva lectura.

M´he trobat amb una obra molt ben escrita, on l´autor torna a combinar diferents èpoques i les entrellaça per anar construint la trama, amb els diferents personatges, alguns dels quals perduren en ambdues èpoques.

“La tristeza del samurái”, és una novel·la dura, però realista dels fets ocorreguts a la història d´Espanya, passant pels anys posteriors a la guerra civil, la dictadura, fins acabar amb el cop d´estat del 23 F. 

Així trobem dues protagonistes, una és Isabel, que conviu amb la misèria i l´horror de principis dels anys 40 i la seva rebel·lió als moments que li toquen viure i l´altra és Maria, advocada que és farà famosa per un cas, que ella donava ja per tancat, però al cap d´uns anys haurà de tornar a revisar i veurà que potser el seu primer veredicte no va ser l´encertat, ja que descobrirà una realitat diferent a la que ella creia quan va treballar en aquest el primer cop i també se n´assabentarà de coses que havien estat amagades o omeses que canvien la seva manera de pensar sobre el que va passar realment.

En definitiva, VÍCTOR DEL ÁRBOL, torna a crear una història molt ben escrita, on tots els personatges, compleixen a la perfecció la seva funció dins de l´obra, creant una esplèndida novel·la, plena d´intriga i acció.

                          La tristeza del samurái, VÍCTOR DEL ÁRBOL
                          Debolsillo
                          Valoració: 9