Però un dia tot el seu món s´enfonsa, li diagnostiquen la mateixa malaltia de la que va morir la seva mare i per la que, de moment no hi ha cura, li queden pocs mesos de vida i després a l´arribar a casa se n´assabenta que la seva parella Mark, li està sent infidel.
Aleshores es troba amb tot aquest cúmul de sentiments i la millor manera que troba de gestionar-los, és viure el dia a dia, sense que cap complicació o sentiment negatiu li robi el gaudir del que li queda de vida.
Mentres està fent aquestes reflexions, coneixerà a Sam, una nena que la troba sola i trista a la platja i se li acosta per saber com està, també coneixerà al seu pare, Narel, que jugarà un paper molt important en aquesta "nova vida", que Aurora ha decidit seguir.
I de nou, DULCINEA, ha escrit una novel·la molt tendra i emotiva. Aquesta m´ha agradat molt més que la primera, "El día que sueñes con flores salvajes" i sobretot el missatge que ens vol transmetre: viure la vida sense complicacions i gaudir al màxim del que aquesta ens aporta, encara que de vegades no sigui fàcil.
La decisió que pren Aurora és molt madura i gens egoista, pensa abans en com els hi pot afectar als demés el que ella està passant, i decideix que per això, ella també es mereix disfrutar de la vida, sense que ningú senti cap llàstima per ella, que puguin gaudir tots junts fins al final.
Amb ganes de llegir la tercera novel·la d´aquesta autora que acabo de descobrir.
El día que el océano te mire a los ojos, DULCINEA
Roca editorial
Valoració: 10
