Volver a verte

 “Volver a verte” és la segona part de “Ojalá, fuera cierto”, on ens retrobem amb els seus personatges i continuem allà on vam deixar aquella primera part.

Arthur torna d´una estada a París on ha estat treballant en un projecte arquitectònic. Lauren després del coma i l´operació posterior, repren la seva vida amb la mateixa energia, per dedicar-se a la seva feina que tenia abans. Però la casualitat o bé, el destí els fa retrobar quan Arthur pateix un accident i és justament Laure, la que l´aten a urgències. Paul, l´íntim amic d´Arthur pateix per què aquest retrobament no faci despertar antigues ferides, ell voldria que Arthur oblidés a Lauren, però després amb el desenvolupament dels fets  es donarà comte, que són l´un per l´altre. I és que com pots oblidar a la persona que et completa?

I  de nou, torno a llegir a MARC LEVY. Penso que la manera que ha triat per continuar explicant-nos la evolució de la història de Lauren i Arthur, que finalitza en aquesta esperada segona part, és la més adeqüada. Amb tocs d´intriga, humor i romanticisme, fa que aquesta “Volver a verte”, t´atrapi tant o igual que aquella, “Ojalá fuera cierto”.

                           Ojalá fuera cierto, "Vous revoir", MARC LEVY

                           Roca editorial, roca bolsillo

                           Valoració: 8

La útlima vez que vi París

Claire porta una vida regalada a Manhattan, però quan veu amenaçada la seva vida, decideix fugir a París, pensant-se que podrà trobar consol en els braços d´un antic amant, Laurent, i portar una vida còmoda i plena de glamour al seu costat. Però quan hi arriba s´adona que la realitat es molt diferent a la que s´esperava. París està plena de nazis i la gent lluita per la seva supervivència. 

Acabarà treballant a una floristeria regentada per Madame Palain. Quan Laurent la convida a una festa, coneix a Odette, membre de la resitència, que la convenç perquè col·labori amb ells, ja que la seva feina li permet entrar als hotels on els nazis s´han instal·lat, sense despertar sospites. Poc a poc es convertirà en una eficient espia. Juntament amb el misteriòs i atractiu anglès membre de la resistència, Thomas Grey, haurà d´abandonar París per salvaguardar la seva vida, de nou, i de pas ajudar-lo a fer sortir del país a tres persones perseguides pels nazis.

Primera obra de LYNN SHEENE, que ha escrit una trepidant novel·la d´espies amb uns tocs de romanticisme. Recrea molt bé l´ambient d´aquella segona guerra mundial, on els nazis ocupaven europa i atemorien a la gent. M´ha fet pensar en una sèrie emesa fa anys, “Wish me luck”, on valentes dones angleses, s´unien a la resistència per poder lluitar contra ells i acabar amb el seu regnat de terror.

            La última vez que vi París, "The last time I saw Paris",

                                                                       LYNN SHEENE

            Planeta

            Valoració: 9

Una casa llena de palabras

Les germanes Andreas: Rose, Bean i Cordy, tornen a casa dels seus pares afincats al poblet de Barnwell, cadascuna per un motiu diferent, donant per suposat que la seva tornada es deguda a que la seva mare té càncer i ha de fer unes sessions de quimioterapia.

En un bon principi, cap de les tres expliquen realment, que les ha portat de nou al poble on van nèixer, però poc a poc, la convivència entre unes i altres, farà que els seus secrets surtin a la llum.

Rose, a punt de casar-se amb Jonathan, torna a casa, perquè a aquest li han ofert una plaça com a professor a Oxford, Anglaterra. Ell vol que Rose l´acompanyi, però aquesta no vol deixar la seva vida estructurada i rutinària i s´escuda en la malaltia de la seva mare, mentres pensa que ha de fer.

A Bean, l´acomiaden de la feina, perquè descobreixen que els roba, al quedar-se sense diners, decideix tornar a casa.

Cordy es queda embaraçada, quan té una aventura amb un pintor, torna a casa, esperant que, com sempre, li resolguin la vida.

Deliciosa primera novel·la de l´escriptora, ELEANOR BROWN, que d´una manera fluida ens anirà explicant totes les històries de les protagonistes, enllaçant-les amb cites del mestre SHAKESPEARE, que sempre les ha acompanyades al llarg de la seva vida, ja que el pare de les tres germanes n´és un devot seguidor. Així veurem com cadascuna, anirà resol·lent els seus problemes, trobant l´estabilitat i la felicitat que tant desitjaven.

                      Una casa llena de palabras, "The weird sisters",

                                                        ELEANOR BROWN

                     Rocaeditorial

                     Valoració: 8

El psiquiatra

Joachim Lichner, psiquiatra, va passar-se tretze anys a la presó acusat del segrest i assassinat d´una nena. Bernd Menkoff i Alex Seifert van ser els detectius encarregats de resoldre el cas. Quinze anys després, sembla que es torna a repetir la mateixa història, els dos detectius són alertats per una trucada anònima, avisant que una nena ha desaparegut i totes les pistes els tornen a dur cap a Joachim Lichner, de nou. Haurà estat capaç de tornar a cometre el mateix crim, un altre cop? Hauran d´investigar-ho, no sense posar al descobert records del cas anterior.

Em torno a retrobar amb l´autor, ARNO STROBEL, autor de la inquietant obra “Pasillo oculto”. I tal com amb aquella,  ha creat una intrigant atmosfera que et deixa atrapada en la seva lectura des del començament. Lo interessant de les seves novel·les és que sempre et sorprenen, res serà com tu t´ho havies imaginat.

                             El psiquiatra, "Das wesen", ARNO STROBEL

                             Pàmies

                             Valoració: 9

Jo confesso

“Jo confesso”, és principalment la història d´Adrià i dels que l´envolten. Fill d´un pare autoritari i exigent, només preocupat perque el seu fill sigui un gran humanista, ple de carreres i estudiós de molts idiomes. La seva mare gairebé absent, només pensa en que el seu fill, sigui un gran violinista, per què sí aquesta també és la història d´un violí que ha anat passant de mans en mans fins acabar a viure a la caixa forta dels Ardèvol. Adrià gràcies a aquest violí coneixerà al seu gran amic Bernat i com no, a l´amor de la seva vida Sara. Un amor que serà interromput i représ després d´uns quants anys.

Com bé diu la contraportada del llibre, “Jo confesso”, és una novel·la de novel·les, ja que JAUME CABRÉ, va intercal·ant les diferents històries que formen aquest llibre, fins formar la seva última obra, després d´aquella meravellosa “Les veus del Pamano”. Molt diferent d´aquesta anterior, “Jo confesso” escrit en primera persona i dedicat a Sara, ens anirà desvellant la vida d´Adrià i ens reserva un final que potser és l´esperat, quan comences la lectura d´aquesta obra.

                                                     "Jo confesso", JAUME CABRÉ

                                                     Proa

                                                     Valoració: 8