Tercera entrega de la tetralogia que CARLOS RUIZ ZAFÓN, va començar amb “La sombra del viento” i continuà amb “El juego del ángel”. A “El prisionero del cielo”, ens retrobem amb els seus entranyables personatges, uns anys després d´aquella primera obra, i descobrim com ha anat evolucionant la seva vida. Daniel està casat amb Bea i tenen un fill, Julián, i juntament amb el seu pare i Fermín segueixen portant la llibreria del carrer Santa Anna. En aquesta nova novel·la coneixerem fets interessants de la vida passada de Fermín, abans de passar a formar part de la família Sempere i veurem com, poc a poc, s´anirà desfent el cabdell que també forma part del bagul de records de Daniel i el seu pare. Al que s´hi afegiran altres de nous, com la imminent boda entre Fermín i la seva estimada Bernarda.
Després de fer-nos esperar tres anys des de la seva última novel·la, “El juego del ángel”, he pogut tornar a disfrutar llegint un nou ZAFÓN, que m´ha tret el mal gust de boca, que em va deixar aquella segona obra, la qual vaig trobar pel meu gust , fluixa en comparació a la meravellosa “Sombra del viento” i a les seves anteriors novel·les juvenils que composen “La trilogia de la niebla”, formada per: “El príncipe de la niebla”, “El palacio de la medianoche” i “Luces de septiembre”, sense oblidar-nos de “ Marina”, la meva preferida després de “La sombra del viento”.
Espero que no haguem d´esperar molt per poder tornar a fruir de la seva propera obra i que segueixi en la línea d´aquesta que acabo de llegir àvidament.
El prisionero del cielo, CARLOS RUIZ ZAFÓN
Planeta
Valoració: 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada