I de nou em torno a retrobar gratament amb MARÍA DUEÑAS, amb la seva segona novel·la,
que encara que no té la màgia d´aquella esplèndida “El tiempo entre costuras”, em
serveix per a reafirmar-me amb la opinió que estem davant d´una gran
escriptora. La veritat és que és un plaer poder llegir un llibre i saber que
estarà ben escrit, la història et podrà agradar més o menys, però la qualitat
del contingut hi farà molt.
Així aquesta “Misión olvido”, comença amb un argument base, on la seva
protagonista, Blanca, fuig d´un present que l´està ofegant, quan el seu marit
l´abandona per una dona més jove i la gota que rebassa el seu got és saber que
en breu tindran un fill junts, aleshores decideix trencar amb tot el que
l´envolta i marxar un temps abandonant la seva ciutat, la seva rutina i els
seus fills. S´endinsa en una nova aventura que espera sigui reparadora i marxa
com a professora visitant a la universitat de Santa Cecília a Califòrnia.
Allà es trobarà amb una feina molt per sota de les seves possibilitats,
però que en els moments que està vivint és el que ella necessita. Temps per
pensar en el que ha deixat enrere i triar com enfrontar-se a tot això.
L´interessant d´aquesta obra és com l´autora introdueix dues noves
històries a la primera i com va entrelleçant-les totes, fins a transformar-les de
nou en una de sola.
El meu consell és que no caigueu en l´error de comparar aquesta “Misión
olvido” amb l´anterior “El tiempo entre costuras” i gaudiu de la ploma de MARÍA
DUEÑAS.
Misión olvido, MARÍA DUEÑAS
Temas de hoy
Valoració: 9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada