XAVIER BOSCH, ens explica, com sempre, amb les seves bones paraules, la duració d´aquesta relació que comença a la universitat i va seguint mentres ells es van fent grans i passant per la vida, de vegades separats, però sempre units pel vincle tant fort com és l´amistat, sabent que si un necessita de l´altre allà estarà pel que sigui, sense fer preguntes, només caldrà posar-se en contacte i estaran l´un per l´altre i com passa amb els bons amics, semblarà que no hagin passat anys sense veure´s, si no que hagués estat ahir.
És una història senzilla, podria ser la de qualsevol de nosaltres, per què segur que també teniu un amic o amiga com el que descriu XAVIER BOSCH, en la seva obra.
El que potser canvia és el final, però això ja ho deixo en l´aire, per no descobrir-lo.
Si teniu ganes de llegir un bon llibre amb una història que us tocarà de prop, sense complicacions i a la vegada tendra, heu de llegir-la.
Nosaltres dos, XAVIER BOSCH
Columna
Valoració: 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada