“Jo
confesso”, és principalment la història d´Adrià i dels que l´envolten. Fill d´un
pare autoritari i exigent, només preocupat perque el seu fill sigui un gran
humanista, ple de carreres i estudiós de molts idiomes. La seva mare gairebé
absent, només pensa en que el seu fill, sigui un gran violinista, per què sí
aquesta també és la història d´un violí que ha anat passant de mans en mans
fins acabar a viure a la caixa forta dels Ardèvol. Adrià gràcies a aquest violí
coneixerà al seu gran amic Bernat i com no, a l´amor de la seva vida Sara. Un
amor que serà interromput i représ després d´uns quants anys.
Com bé diu
la contraportada del llibre, “Jo confesso”, és una novel·la de novel·les, ja
que JAUME CABRÉ, va intercal·ant les diferents històries que formen aquest
llibre, fins formar la seva última obra, després d´aquella meravellosa “Les
veus del Pamano”. Molt diferent d´aquesta anterior, “Jo confesso” escrit en
primera persona i dedicat a Sara, ens anirà desvellant la vida d´Adrià i ens
reserva un final que potser és l´esperat, quan comences la lectura d´aquesta
obra.
"Jo confesso", JAUME CABRÉ
Proa
Valoració: 8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada